L’adsorció de gasos és una tècnica àmpliament utilitzada per al tractament i la neteja de contaminants en gasos generats en processos industrials. Aquesta metodologia destaca per la seva eficàcia en l’eliminació de contaminants com ara compostos orgànics volàtils, metalls pesants, dioxines i furans, olors, gasos àcids…
En l’adsorció, els contaminants s’adhereixen a la superfície d’un material sòlid conegut com a adsorbent. A diferència de l’absorció, on el contaminant s’absorbeix en una altra substància, en l’adsorció les molècules s’adhereixen a la superfície de l’adsorbent sense penetrar en la seva estructura interna.
La versatilitat de l’adsorció permet adaptar-se a diverses aplicacions, des de la purificació de l’aire en instal·lacions industrials fins a la captura de gasos tòxics en sistemes de control d’emissions.
El tractament de gasos per adsorció pot tenir dues configuracions principals, que es diferencien en com l’adsorbent interactua amb el contaminant: aquesta interacció pot ser a través d’un llit adsorbent, o bé l’adsorbent es pot injectar al corrent de gasos. Segons l’aplicació, la presència d’altres contaminants o la interacció amb altres tecnologies de tractament, s’aplica una configuració o una altra. Tot i això, a continuació es descriu una configuració que pot servir de base per a diversos sistemes d’adsorció de gasos:
Els adsorbents utilitzats en les tecnologies d’adsorció de gasos són materials molt porosos amb una gran superfície. El carbó actiu és un dels adsorbents més habituals gràcies a la seva estructura porosa única, que proporciona una superfície extensa per a l’adsorció de gasos contaminants. Altres materials, com ara les zeolites, el gel de sílice i els polímers, també s’utilitzen en diverses aplicacions.
A més, molts adsorbents es poden regenerar tèrmicament, cosa que allarga la seva vida útil i redueix els costos associats a la substitució freqüent del material.